A l'enquesta del mes de maig us preguntàvem si us plantejàveu prendre mesures noves per al funcionament de la vostra empresa arran de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril. I els resultats han estat els següents:
Els resultats d'aquest mes constaten que la majoria, amb un 60%, pensen afrontar el que vingui sense prendre cap mesura addicional. Així doncs, la motivació ve donada perquè les empreses catalanes consideren que la responsabilitat dels governs i les assegurances són els principals actius que han de respondre davant un fet tan excepcional com aquest. Això no obstant, a partir de la resposta donada i l'avís seriós que aquest fet es pugui tornar a repetir, un altre percentatge considerable cal tenir en compte: fins al 40% dels enquestats admet estar treballant en un protocol d'actuació específic per aquests casos.
La recent apagada massiva ocorreguda el 28 d'abril del 2025 a Espanya ha posat en evidència la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques del país. Segons dades de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), els incidents de ciberseguretat a Espanya van augmentar un 15% durant el 2024, arribant a més de 96.000 casos. La xifra de companyies va patir almenys un intent de ciberatac durant l'últim any arriba fins al 84%, una dada més que alarmant.
En els últims mesos s'han registrat incidents que han compromès temporalment l'operativitat de la Direcció General de Trànsit (DGT), de l'Hospital Clínic de Barcelona, del Banco Santander, el dels registres mèdics de la Guàrdia Civil, Iberdrola o Decathlon, o els ja sonats atacs de Telefónica, BBVA, la Seguretat Social o la Seguretat Social. Però més enllà d'això, la veritat és que les conseqüències d'un ciberatac a infraestructures crítiques, com ara xarxes elèctriques, sistemes de transport, telecomunicacions o sanitat, poden ser devastadores.
"Tot això afecta directament la vida diària, des del funcionament d'hospitals fins a l'accés a informació i serveis bàsics", manté Víctor Ronco, CEO de Zerod, el primer marketplace de white hackers. Per a les empreses, els efectes poden ser igualment greus. La paralització de serveis crítics pot suposar pèrdues econòmiques milionàries per interrupció d'operacions, impossibilitat d'atendre clients, deteriorament de la reputació i, en casos extrems, tancaments definitius . De fet, el frau per desviament de pagaments és la conseqüència més comuna, afectant el 38% de les empreses atacades. També es reporten impactes sobre la marca i la reputació (27%) i la pèrdua de clients (24%).
Font: Departament de Comunicació de la UPM