Arribats a final de l'any, es planteja una nova pujada del salari mínim interprofessional. Convé recordar que des del 2018, el Gobierno d'Espanya ha incrementat el salari mínim un 52,6%, des de 707,7 euros mensuals als 1.080 euros actuals.
Fins al desembre de 2022, segons estudi de CEPYME, aquesta pujada ha provocat la desaparició de 256.200 llocs de treball. Així, l'alça de l'SMI ha generat de forma directa la destrucció de 105.800 llocs de treball i ha evitat la creació de 150.400 ocupacions. Significar que, aquests increments influeixen en la formalització de contractes formatius, tenint més impacte en les empreses més petites, que necessiten en molts casos de relleus generacionals en el sector.
Les dades mostren que l'SMI redueix les oportunitats d'ocupació de persones treballadores no qualificades i/o sense experiència, així entre el 4t trimestre del 2013 i el mateix de l'any 2018, el nombre d'ocupats en tasques elementals va augmentar un 13,4 %, sent l'augment SMI similar, d'un 14 % (des de 645,3€ a 735,9€), trencant-se aquesta dinàmica entre el 4t trimestre del 2018 i el 4t del 2022, en què el nombre d'ocupats en treballs elementals va baixar al 4,2 %, incrementant en aquest període l'SMI un 35,9% (des de 735,9 a 1.000€). De la mateixa manera, segons l'estudi de CEPYME, s'ha constatat la desaparició de 7.410 microempreses al llarg de l'any 2022 (30 menys cada dia laborable). I si tot això és greu, ens trobem amb una nova intromissió en la negociació col·lectiva i el diàleg social, anunciat en acord PSOE-SUMAR de reducció de la jornada laboral, sense pèrdua d'ingressos. Caldrà estar atents.
Recodar a més que, ens trobem en l'actualitat amb un increment significatiu de l'absentisme, encara amb les mesures de flexibilitat en les empreses. Segons les previsions que maneja l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball, AMAT, durant l'any 2023, el cost total de l'absentisme laboral es dispararà fins als 142.000 milions d'euros, sent aquest un import i un impacte que no només afecta la Seguretat Social, sinó que suposa un cost per a les empreses que, a més, poden quedar indefenses, ja que amb el canvi de normativa, no existeix necessitat per part de la persona treballadora de comunicar la seva baixa laboral a l'empresa els dies posteriors, amb les seves conseqüències.
Tot això és greu i ja ens trobem amb una T.A. Nacional d'absentisme laboral del 6,7%, sent a Catalunya del 6,8%, segons l'Informe trimestral: absentisme i sinistralitat laboral, d'abril de 2023, publicat per The Adecco Group Institute.
Per tot l'exposat, davant les actuacions que s'estan fent per part del govern, agrairíem es cregui "factible" arribar a un acord, per tractar temes tan importants com són l'absentisme i la pèrdua de productivitat per aquesta causa i substituint conceptes retributius obsolets per altres vinculats, com per exemple la productivitat, i facilitant el diàleg en aquest sentit.
Juan Pedro Huertas González
Director Jurídic i Relacions Laborals