La Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) celebra que al Congrés dels Diputats s’hagi rebutjat l’aprovació per llei de la reducció de jornada a 37,5 hores. Per al sector metal·lúrgic suposava un autèntic daltabaix per a la productivitat i la competitivitat.
Així doncs, cal recordar que era una mesura que no provenia del Diàleg Social ni de la negociació col·lectiva. Aquesta mesura era una ingerència unilateral del govern espanyol que ignorava els mecanismes de negociació col·lectiva. Si anem a les xifres, a Catalunya ja hi ha 101 convenis col·lectius signats amb jornades per sota de les 37 hores pactades lliurement fins al 31 d’octubre de 2024. Això demostra que el diàleg social funciona i permet adaptar les condicions laborals a cada sector. Imposar-ho per llei trenca el consens, genera inseguretat jurídica i atempta contra un dels grans èxits democràtics: la concertació social.
Declaracions de Jaume Roura, president de la UPM
Jaume Roura, president de la UPM, subratlla: "Nosaltres, com a patronal, sempre volem defensar els treballadors perquè és una necessitat que tenim i, a la vegada, les nostres empreses. Però, precisament, per defensar els treballadors s’ha de fer en el marc de què ja hi ha construït que és la negociació col·lectiva i, a través d’ella, buscar el com resoldre les diferències i solucions entre treballadors/es i empresaris/es". En aquest sentit, Roura torna a matisar: "Des de la UPM no anem en contra de res, sinó a favor del sentit comú i defensar la posició de tothom en els mecanismes més representatius i d'èxit que ja tenim". També la UPM vol traslladar un missatge als membres del Congrés dels Diputats: "Agraïm que, en aquesta ocasió, la classe política del nostre país hagi escoltat l’empresariat i imposin el sentit comú per majoria", conclou Roura.
Impacte en negatiu de la reducció de jornada
Cal recordar que la reducció de la jornada sense una disminució proporcional del cost horari hauria implicat un augment directe dels costos laborals. Les estimacions situen aquest impacte en 12.000 milions d’euros addicionals per a les empreses, que, sumats al cost de l’absentisme (37.000 milions anuals), porten la factura global a prop de 49.000 milions d’euros, l’equivalent al 4,1% del PIB espanyol. Per a les pimes i els autònoms, això suposa una pressió financera insuportable que posa en risc la seva viabilitat.
La imposició d’una reducció horària generalitzada desconnectada de la realitat sectorial debilita la productivitat i, per tant, la competitivitat de les empreses. Això es tradueix en una pèrdua d’eficiència i capacitat d’innovació, especialment en els sectors més exposats a la competència internacional. El resultat és una economia menys dinàmica i menys capaç de crear i mantenir llocs de treball de qualitat. En aquest sentit, la reducció obligatòria impactaria amb força en sectors que requereixen serveis 24/7 (com sanitat, dependència, transport o restauració), que haurien de contractar més personal sense tenir marge econòmic per fer-ho. Això pot comportar pèrdua de milers de llocs de treball i comprometre la continuïtat de serveis bàsics destinats a persones vulnerables.
933 18 08 28
